Actualitat

Per què Borriana és la capital de la taronja?

David Miró

La capital de la Plana Baixa és un dels nuclis inicials del cultiu al País Valencià

Primer de tot hi ha la geografia. Borriana ja estava solcada de centenars de sèquies d'origen àrab abans de l'arribada dels cristians. Jaume I, veient la fertilitat d'aquelles terres, va atorgar als nous repobladors el privilegi de poder regar amb aigua del riu Millars. Per això, quan a finals del segle XVIII es van començar a plantar mandariners de la Xina, un cels primers nuclis va ser el triangle format per Vila-real, Almassora i Borriana. El pioner va ser José Polo de Bernabé, que es va fer construir a Borriana, al costat d'aquelles primeres finques de mitjans del XIX, un palau renaixentista amb peces portades de tot Europa. L'edifici, encara avui impressionant, és conegut com El Palasiet.

Allò va ser l'origen de tota una aventura. Amb l'arribada del segle XX, les plantacions es van multiplicar i de seguida hi va haver comerciants venent les taronges i mandarines de Borriana per totes les capitals europees. A poc a poc es van anar abandonant els antics cultius (hortalisses, olivera, raïm) per passar a ser un monocultiu de mandarina (sobretot de la varietat clementina) i taronja. Els carrers principals de Borriana es van omplir de cases modernistes ocupades pels propietaris i comerciants. El cas és que quan va arribar la industrialització, i fins i tot el turisme, Borriana en va quedar al marge perquè la seua personalitat estava ja totalment lligada a la taronja i les formes de vida de la la terra. Per això avui és encara la capital d'aquest cultiu, una ciutat enmig d'un mar de tarongers orgullosa del seu passat i confiada en el seu futur.

  • Vista de la finca del Palasiet.